Del 14 al 23 de novembre es va celebrar la 19a Setmana de la Ciència.
Durant la Setmana de
la Ciència s'han celebrat tot un munt d’activitats de divulgació científica arreu
del nostre territori. Aquesta iniciativa ha estat coordinada per la Fundació Catalana per
a la Recerca i la Innovació.
A més de les
conferències que s'ha realitzat arreu de Catalunya també s'han fet jornades de
portes obertes, exposicions, xerrades, jocs, tallers científics...i tot un
ventall de possibilitats al nostre abast.
Els temes centrals de l'edició d'enguany han estat la cristal·lografia i la biotecnologia amb motiu de la de la celebració, aquest 2014, de l'Any Internacional de la Cristal·lografia i l'Any de la Biotecnologia.
A més de les
conferències que s'han fet, també se'n va fer una retransmesa en directe per videoconferència a la web de la XTEC.
La conferència que es va fer a Montcada també anava adreçada als centres de secundària de Santa Perpètua de
Mogoda.
A Montcada el tema de la conferència va ser "Com funcionen els paràsits de la malària "per dintre", a càrrec d'Alfred Cortés i Closas, professor d'investigació de l'ICREA (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats) del CRESIB (Centre de Recerca en Salut Internacional a Barcelona).
La malària és una
malaltia produïda per protozous de gènere Plasmodium que fa emmalaltir a
milions de persones cada any. És una malaltia lligada a la pobresa que afecta
sobretot a nens i a dones embarassades a l'Àfrica i a d'altres zones del món amb
pocs recursos econòmics.
Estudiar la biologia
bàsica dels paràsits del gènere Plasmodium no només és fascinant des d'un
punt de vista acadèmic i biològic, sinó que ens pot ajudar a trobar solucions per
a combatre la malària de manera més eficaç i evitar la mort de gairebé un milió
de nens cada any. En aquesta xerrada ens van presentar els aspectes bàsics d'aquesta
malaltia i del paràsit que la produeix per centrar-nos després en els "trucs"
que empra el paràsit per sobreviure malgrat els atacs constants del sistema
immunològic.
També ens van presentar, d'una manera planera, les investigacions del grup de recerca sobre
epigenètica de la malària i les vivències com a científic, tant aquí com a
l'estranger del ponent i alguns materials divulgatius de la malariacomic.com, còmic que el conferenciant ha
traduït al català.
A Ripollet es va celebrar la conferència "Angelina Jolie, genètica i càncer", a càrrec d'Ignacio Blanco i Guillermo, professor del Departament de Cirugia de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Angelina Jolie, una
molt coneguda actriu cinematogràfica ha confessat públicament que s'ha extirpat
els dos pits a causa del seu risc genètic a desenvolupar càncer.
Aquesta notícia ha augmentat l'interès en la població per conèixer més sobre la predisposició hereditària al càncer. Cadascuna de les cèl·lules del nostre organisme sap el que ha de fer, com i quan s'ha de dividir, i quan ha de morir gràcies a la informació continguda en els gens que rebem dels nostres progenitors.
Una cèl·lula normal
adquireix les característiques d'un càncer, característiques neoplàsiques
(augment de la proliferació, pèrdua de la capacitat de morir-se, pèrdua de
l'adhesió, capacitat d'invasió, etc.) perquè s'acumulen alteracions o mutacions
en els gens que regulen aquests processos.
És per això que podem
afirmar que el càncer és una malaltia genètica. Normalment, aquestes alteracions
genètiques es produeixen en cèl·lules ja madures, diferenciades, i són
originades per l'acció de factors ambientals, com per exemple substàncies
carcinògenes com el tabac, dieta, contaminació, o fins i tot per l'atzar.
Aquestes mutacions no
són hereditàries, no es transmeten de pares a fills. Aquesta és la situació més
freqüent i s'estima que aproximadament un 90-95 % de tots els càncers són
esporàdics. Per contra, si durant el procés de formació dels gàmetes,
espermatozoides i òvuls, apareix una mutació genètica en un dels gens implicats
en l'aparició del càncer, l'ésser que es formi a partir d'aquesta cèl·lula
(gàmeta) presentarà la mateixa alteració en totes les cèl·lules del seu
organisme i, per tant, presentarà una predisposició al càncer.
No vol dir que segur
desenvolupi un càncer, però sí que té més possibilitats de desenvolupar-lo. És
la base de la predisposició hereditària al càncer o càncer hereditari que només
representen el 5-10% de tots els càncers.